Senyera blanca

De vegades perd el sentit les postres vides
I de sobte som igual que dues feres ferides
He trobat el camí per demanarte
Jo pararia aquesta guerra amb una canço de pau

Encara que creguis que no penso el que t’explico
I per un segon pugui semblar que t’odiu
Al final no mes dels teus ulls jo me’n fio
I pararía aquesta guerra amb una canço d’amor

Se d’una raó que sempre triunfa sobre totes les de mes
I ademés medies als dos amb la mateixa bara
No fa falta que to expliqui ara sabem on ens pot fer mal
Peró per si no hu saps encara tu dic una vegada mes

Que jo t’estimo igual
Que jo t’estimo igual
Que jo t’estimo, t’estimo…

De vegades perdem l’estil i les manres
I sense adonarnos caminem sobre fogueres
Com un flasha trobem el temps per detenir-nos
I una gota de silençi es un mar pel nostre cor

El final es un final sense surtida
I la sensació de haver perdut tota una vida
Una meitat queda el passat per
Oblidarme’ntreballarem per a que la
Resta ens porti un mon de pau

I per demostrar que no menteixo i puguis veure que la veritat
Vinc aquí per oferirte una senyera blanca
No fa falta que to expliqui ara sabem on ens pot fer mal
Peró si no ho saps encara to dic una vegada mes

Que jo t’estimo igual
Que jo t’estimo igual
Que jo t’estimo, t’estimo, t’estimo igual
Si,que jo t’estimo igual
Que jo t’estimo
T’estimo